|
Aquest treball es proposa analitzar i explicar les característiques i evolució de la incidència del consell municipal en l'aprovisionament cerealer barceloní, en una contribució més a l'estudi de l'aprovisionament de les ciutats mediterrànies
durant els darrers segles medievals. Un estudi que esdevé essencial per indagar sobre els processos de penúria i de crisi de subsistència als quals les ciutats es van veure abocats en aquesta època. L'interès d'aquesta temàtica deriva dels nous cicles demogràfics i econòmics que sobren a Occident a partir del segle XII sexpressen tant en les zones rurals com en les urbanes i propicien un creixement sostingut de la població de les ciutats. Creix així la necessitat de proveir de forma permanent a les ciutats de tot un conjunt de productes, tant d'aliments com matèries primeres artesanals i daltres, i les ciutats han dadaptar-s'hi progressivament. Aquest procés d'adaptació, insuficient en alguns anys per salvar les ciutats dalgunes penúries viscudes ja durant el segle XIII, es veurà fortament qüestionat durant el segle XIV, on diferents episodis de crisi de subsistència i d'epidèmies faran inútils els sistemes disposats per a l'abastament de cereals. I de les conseqüències d'aquestes crisis, entre les quals es barreja una reducció de la població, un nou cicle demogràfic i noves formes d'adaptació al risc de penúries, s'obriran pas durant el segle XV noves pautes per a la gestió i el control de l'aprovisionament urbà i un escenari ben diferent pel que fa a l'impacte de les crisis de subsistència. La nostra aproximació es concentra en un municipi concret Barcelona i en un període cronològic determinat 1301-1430. Feia anys que s'havia vingut reclamant la necessitat de desenvolupar estudis monogràfics en profunditat que ens permetin conèixer amb detall les circumstàncies que van propiciar les grans crisis cerealeres que afectaren la Corona d'Aragó, com el sorgiment de la crisi de lo mal any primer i el seu abast, i la resta de períodes crítics per a la subsistència dels catalans; les motivacions dels mercaders que participaren en el comerç del gra a les ciutats; la intervenció dels poders senyorials i la Corona sobre el mercat del gra, o les motivacions del consell municipal en l'ordenació del mercat intraurbà del gra i la intervenció sobre el proveïment urbà. La investigació gira al voltant dun objetiu principal: analitzar l'actuació del municipi barceloní en relació amb els sistemes de abastament cerealer, i es concreta en el desenvolupamen de tres aspectes claus: 1) Lexamen del ressò que la documentació municipal barcelonina es feia de lexistència de caresties i crisis frumentàries en aquest període històric, ja que encara que formés part d'aquest objectiu lanàlisi del comportament del consistori municipal en períodes de penúries, també existia un interès especial en establir en quins d'aquests cent-trenta anys es detectaven períodes de carestia, en quins dabundància i en quins la documentació no aportava cap informació significativa. Això ha permés generar una seqüència cronològica continuada de les dificultats frumentàries que travessava la ciutat en aquest període. 2) Examinar el paper del municipi com a ordenador de la provisió cerealera de la ciutat. Això suposa centrar-se en determinar quines eren les disposicions preses pel consistorio per a establir regulacions sobre el funcionament del mercat urbà del gra, tot analitzant el paper del municipi com a agent institucional responsable de la gestión i lordenació dels assumptes econòmics. 3) Identificar les funcions del municipi com a agent que intervè directament i indirecta en el mercat del gra, es a dir, que pren decisiones econòmiques sobre la compra del gra. Accés a la tesi completa (www.tdx.cat)
0 Comentarios
|
Fuente RSS
