Dies: 23 i 24 de maig de 2013
Hores: de 9 a 18 hores
Lloc: MUHBA Plaça del Rei, Sala Martí l'Humà
Preu de les jornades: 48 € (estudiants, aturats i jubilats: 24 €)

Títol de les jornades: "Alimentar Barcelona"

Em correspon realitzar una intervenció sobre el proveïment de cereals en aquestes jornades, en les quals s'explicarà la formació del sistema barceloní que protegia, en els temps medievals, el mercat dels productes més bàsics -com els cereals, el pa, la carn, el vi, el peix i l'horta-, les seves característiques i la seva evolució al llarg del temps fins al segle XIX, quan es va transformar en un model nou que serà analitzat més endavant, en unes altres jornades.

Títol de la intervenció: El proveïment de cereals

RESUM BREU: Durant els segles XIV i XV, Barcelona disposava d’un conjunt de mecanismes de proveïment del gra que periòdicament eren posats a prova per l’aparició de caresties cerealícoles. Els nous cicles demogràfics i econòmics que van produir-se a l’occident europeu a partir del segle XII van propiciar un creixement sostingut de les poblacions de les ciutats fins al primer terç del segle XIV, a causa tant del creixement vegetatiu del nuclis urbans com de les migracions que es produïen des de l’àmbit rural. Com a conseqüència d’això, va anar creixent la demanda de productes i la necessitat de millorar els sistemes d’abastament per tal que les ciutats poguessin estar permanentment proveïdes de tot un conjunt de productes bàsics, entre els quals es troben els cereals, l’aliment principal de la població urbana.

Tríptic de les jornades: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/AlimentarBarcelona.pdf

Més informació: http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,335907851_335943993_1_1927307585,00.html?accio=detall&home=

Entrevista realitzada el passat 29 de març de 2013 per a Ràdio França Internacional sobre religions i prescripcions alimentàries.

Enllaç a l'arxiu sonor (MP3): http://telechargement.rfi.fr.edgesuite.net/rfi/espagnol/audio/modules/actu/201303/CIENCIA_TABUES_ALIMENTICIOS_1.mp3 

Enllaç a la notícia de l'entrevista:
http://www.espanol.rfi.fr/ciencia/20130329-tabues-alimentarios-y-prohibicion-religiosa 

Entrevista original en el següent enllaç.


¿Por qué dirías que la época  actual es tan rica en mitos?
Si atribuimos al concepto “mito”  el significado de “persona o cosa a las que se atribuyen cualidades o  excelencias que no tienen, o bien una realidad de la que carecen” (cuarta entrada del Diccionario de la  RAE), no seríamos una sociedad particularmente dominada por los  mitos, ya que nunca hemos dispuesto de mejores herramientas científico-técnicas   y de mayor bagaje de conocimientos que en la actualidad para diferenciar lo que  puede ser cierto de lo que puede ser erróneo. Ahora bien, también es verdad que  vivimos en una sociedad que no sólo genera mucha información, sino que además la  hace circular a una velocidad vertiginosa, con el apoyo de las nuevas  tecnologías y de la publicidad, y ello trae consigo fallos en la comunicación,  retransmisión errónea de los mensajes y, también, voluntad de influir sobre  nuestras decisiones por intereses particulares o desde una perspectiva  ideológica. De ahí que con tanta información circulando, con tantos medios de  transmisión y con tantos agentes transmitiendo y retransmitiendo, se genere mala  información y surjan mitos.

Desde una perspectiva  histórica, ¿cuáles son los grandes miedos del momento presente?
El gran miedo siempre es el miedo a morir o a  enfermar, bajo el que subyace el miedo a contaminarse. Tenemos fuertemente interiorizado que los alimentos pueden ser perjudiciales, tanto culturalmente  como por nuestra experiencia personal, sobre la cual construimos rechazos. Ahora  bien, ese miedo no determina nuestro comportamiento, solo interviene  decididamente cuando no se encuentra en conflicto con otros factores que lo  modulen, como bien ilustra el caso del tabaquismo. Del mismo modo, la preocupación respecto al sobrepeso y la imagen corporal, en general es, como la  salud, uno de los principales determinantes de las elecciones alimentarias  contemporáneas. Ello es lo que propicia que existan actualmente tal cantidad de  propuestas, la mayoría con evidente ánimo de lucro, que giran alrededor de la  alimentación sana y de la obtención de un buen estado de salud, una buena figura  y una buena condición física. Y dadas las dificultades que supone intentar  convencer de que el peso ideal no existe sino de que hay un rango de pesos  adecuados que denominamos “normopeso” o de intervenir con éxito a largo plazo en situaciones de exceso de peso, o de que el estado de salud no sólo depende de la  alimentación, los mensajes simples e imaginativos, aunque falaces, tienen muchas  opciones de ser escuchados.

En general, ¿qué alimentos salen peor parados?
Depende. En principio se podría  considerar que las carnes, por su asociación con la ganadería intensiva, o los  huevos y el azúcar, por los mensajes que se han difundido durante décadas,  serían los más perjudicados, pero a día de hoy, creo que no se puede hablar de  una homogeneidad de creencias en la sociedad, sino que más bien cada grupo  social tiene las suyas. Si tomamos, por ejemplo, a las personas que realizan  deporte, probablemente encontremos una cierta exaltación de las proteínas, lo  que supone confianza extrema en los productos cárnicos. Si por el contrario  tomamos a los sectores sociales con sensibilidades ambientalistas, no serán  tanto productos en concreto, como productos producidos de una determinada manera (caso de los alimentos transgénicos). De todos modos la abundancia de mensajes  alimentarios en movimiento propicia que estas percepciones estén cambiando  rápidamente.

Por lo que has podido estudiar,  ¿cada país tiene sus propios mitos o el hecho de que la forma de alimentarse
anglosajona (que entroniza a alimentos muy salados, muy dulces y muy grasos) sea  ahora la predominante ha llevado a una cierta “globalización” de las  creencias?
No creo que pueda hablarse de globalización de  creencias, al menos de momento, dada la fuerza que tienen las culturas de cada ámbito geográfico. Dichas creencias se encuentran arraigadas a lo que se consume  en cada sitio en concreto y, si bien existe una tendencia hacia la  homogenización del consumo alimentario, también perdura un vínculo con los productos más familiares de cada sociedad y la manera de prepararlos. De hecho,  se homogeniza más el tiempo que se dedica a preparar la comida o ciertas maneras  de comer que propiamente lo que se come. Además, las creencias no traspasan fácilmente las fronteras nacionales porque el boca a boca sigue siendo muy importante en las mismas y éste sólo puede recrearse en un entorno cercano.  Ahora bien, luego también hay modelos, como por ejemplo las propuestas de dietas  proteicas, que por su aparente eficacia a corto plazo acaban siendo fácilmente exportables.

Según parece, en Gran Bretaña y EE.UU. han aparecido una gran cantidad de leyendas relacionadas con la fruta,
tal vez porque allí existe la costumbre de tomar dulces de postre (flanes, pudines, pasteles, etc.). Como historiador de la alimentación, ¿por qué crees que la fruta, siendo uno de los alimentos más sanos que existen, tiene últimamente tan mala fama? En tu opinión, ¿quién o quiénes podrían estar interesados en desprestigiarla?
Como decía, cada entorno  geográfico tiene sus mitos y no son fácilmente exportables o al menos, generalizables en nuestra sociedad. No creo que la fruta tenga una mala fama  especial en nuestro entorno, si bien es cierto que, al ser un producto dulce, existen mitos relativos a su capacidad de engordar, y lo que es más importante, existe un conocimiento insuficiente sobre su importancia en la alimentación. Además, como elemento que le resta atractivo también podríamos sumar las percepciones relativas al uso de fertilizantes de síntesis químicas en la agricultura, pero fundamentalmente creo que los problemas referidos a las deficiencias en el consumo de fruta se relacionan más con la falta de hábito y a menudo con su precio.

MATRÍCULA ABIERTA PARA LA ESPECIALIZACIÓN EN "SEGURIDAD ALIMENTARIA: PLANIFICACIÓN Y ACCIÓN", en la cual ejercemos de consultor docente y que se inicia el 13 de marzo de 2013.

Los participantes en este curso examinarán la relación que hay entre la   seguridad alimentaria y la vulnerabilidad, el hambre, la malnutrición y la   pobreza. A continuación, se centrarán en las directrices para interpretar y   utilizar los marcos de trabajo conceptuales necesarios para analizar la   seguridad alimentaria. Otros temas de estudio son la orientación para evaluar   diferentes tipos de sistemas de información relacionados con el análisis de la   seguridad alimentaria; diseño, elaboración y aumento de la influencia de los   informes sobre seguridad alimentaria en diferentes contextos; métodos  utilizados  más corrientemente para evaluar la disponibilidad alimentaria en los  ámbitos  regional, nacional y local.

INFORMACIÓN Y MATRÍCULA: aquí

Enregistrament audiovisual de la conferència celebrada a Tortosa, l'11 d'octubre de 2012, per la Universitat Oberta de Catalunya.

Conferenciant: Juanjo Càceres

Sinopsi: L’alimentació  és un acte quotidià, però cada decisió alimentària es  troba  condicionada  per consideracions diverses. Una part d’aquestes  tenen a veure amb   inquietuds i desconfiances: desconfiança vers la  procedència dels  aliments,  desconfiança vers les formes de producció,  desconfiança  respecte a les  tecnologies utilitzades i també  desconfiança vers els seus  efectes sobre la  salut i la imatge corporal. D’aquest context sorgeixen,  entre d’altres, debats  socials (per  exemple, sobre els aliments  transgènics), respostes de rebuig en  crisis alimentàries i la recerca de  propostes alimentàries  alternatives.

Lloc: Biblioteca  Pompeu Fabra, Pl. Occitània, s/n, Mataró, a  les 19 h. 

L’assistència és lliure i gratuïta, però està limitada a l’aforament  de la  sala.

La conferència forma part del cicle  “Alimentacions contemporànies”, organitzat per la UOC

Entrevista realitzada al programa "Tu i jo" de Radio Canet.
Temes abordats: pors alimentàries, alimentació saludable, dietes...

Descarrega-la d'aquest enllaç

Font original de: http://www.radiocanet.cat/

Entrevista a Juanjo Càceres sobre les pors alimentàries: "En fan més por algunes persones que parlen d'alimentació"

FONT ORIGINAL: (entrevista completa a www.surtdecasa.cat)



- Creus que la por és un sentiment determinant a l'hora de consumir un   producte o un altre?
La por és una emoció que es desencadena davant d’una situació de perill.  Aquí l’emprem amb un cert sentit metafòric. El que vol dir és que podem  expressar una temor davant d’un aliment, basat en algunes qualitats que li  atribuïm i que propicien que el refusem o l’evitem sovint.

- Por a què? A la contaminació, a engreixar-se...?
Contaminació i increment de pes serien dues grans fonts d’inquietud davant  dels aliments. També ho són les creences sobre els efectes imprevistos d’un  aliment o sobre riscos poc fonamentats que, en ocasions, se’ls hi atribueixen.  La llet és, per exemple, una víctima d’aquests falsos riscos que avui es difonen  fàcilment a través d’Internet i les xarxes socials.

- La gent sap el que menja? Ho hauria de saber més?
La gent sap suficient d’allò que menja. Ara bé, potser algunes nocions sobre nutrició no es troben ben assimilades, però això és molt difícil en un món on hi ha una enorme quantitat d’informació sobre alimentació i on, de vegades, sembla que predominin els missatges poc fonamentats o directament falsos.
 
- Creus que els mitjans de comunicació són alarmistes?
La principal font de distorsió sobre l’alimentació no són normalment tant els grans mitjans, com la publicitat enganyosa. Es fa moltíssima sobre dietes, però també sobre propietats beneficioses de productes. Ara bé, també és tristament freqüent que a seccions molt llegides de certa premsa de gran tirada apareguin presumptes experts que transmeten fal·làcies i missatges falsos de tot tipus sobre els productes alimentaris.
 
- La por és un sentiment que es genera de la manca d'informació?
La preocupació pels aliments sempre sorgeix d’alguna informació, que pot estar fonamentada o no. El que ens ha de preocupar és si entre la informació que es difon domina aquella que és certa i rigorosa o no. Si no ho és, s’acaba generant una gran confusió i ens fem vulnerables a missatges fàcils que, per exemple, ofereixen grans solucions per a la salut o reduccions de pes miraculoses.
 
- Em podries dir algun cas concret de campanya publicitària per mitigar alguna por alimentària?
Les campanyes per mitigar preocupacions són informatives i no publicitàries. S’activen quan es considera que hi ha una idea errònia al voltant d’un producte. Per això, per exemple, sempre s’ofereix informació en contextos de crisi: vaques boges, grip aviar, crisi dels cogombres... Sobre seguretat alimentària es fan ara campanyes a Catalunya per desmentir alguns fals mites sobre conservació, manipulació dels aliments...
 
- A quin aliment li tens més por?
Crec que no tinc pors als aliments. Ja em fan prou por algunes persones que parlen d’aliments!
 
- Penses que massa gent menja per sobreviure i no per viure millor?
Em consta que una gran part de la gent planteja la seva alimentació a partir dels seus coneixements i creences sobre la salut, per tal de fer els consums més saludables possibles. I una altra gran part no ho té en compte o no disposa de les condicions necessàries per adoptar-los. Hi ha una gran diversitat de situacions.
 
- Què has menjat avui per dinar (o ahir, si encara no has dinat) i per què has escollit aquest menú?
Un plat de llegums, una barra de pa, vàries peces de fruita i un iogurt desnatat. Molt saludable!

Conferenciant: Juanjo Càceres

Sinopsi: L’alimentació és un acte quotidià, però cada decisió alimentària es troba  condicionada per consideracions diverses. Una part d’aquestes tenen a veure amb  inquietuds i desconfiances: desconfiança vers la procedència dels aliments,  desconfiança vers les formes de producció, desconfiança respecte a les  tecnologies utilitzades i també desconfiança vers els seus efectes sobre la  salut i la imatge corporal. D’aquest context sorgeixen, entre d’altres, debats  socials (per exemple, sobre els aliments transgènics), respostes de rebuig en  crisis alimentàries i la recerca de propostes alimentàries alternatives.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo, c/ de la Mercè, 6, Tortosa, a  les 19 h. L’assistència és lliure i gratuïta, però està limitada a l’aforament  de la sala.

La conferència forma part del cicle “Alimentacions contemporànies” (més informació)

Periodo: del 24 de septiembre al 9 de octubre.
Organiza: Universa. Servicio de Orientación y Empleo de la Universidad de Zaragoza
Duración: 60 horas (De lunes a viernes, de 16 a 21 h)
Lugar de realización: Zaragoza. Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo

Impartició de dos de los módulos del curso:

Módulo 3. El desarrollo del proceso de negociación
Módulo 6. La intermediación o intervención de una tercera parte en la Negociación

Más información: http://ww.unizar.es/universa