Autors/es: Espeitx Bernat, Elena; Càceres Nevot, Juanjo
Títol complet: La memoria de la escasez alimentaria en la Barcelona de la posguerra (1939-1953)
Revista: Studium: Revista de humanidades, 16 (2010), 163-187

Resum

Aquest article analitza la vivència de l'escassedat alimentària a la Barcelona de la posguerra, tot utilizant fonts orals. S'exposen les raons per les quals aquest període es caracteritza per l'escassedat i la relació d'aquesta amb les polítiques desplegades pels governs espanyols. També la manera com es van transformar les pràctiques alimentàries en aquest context, les solucions adoptades quant al proveïment domèstic, així com les consequències negatives que aquestes van tenir per a la salut de la població.

(Accés a l'article complet)

Autors/es: Cáceres Nevot, Juanjo; Espeitx Bernat, Elena
Edición: Mataró: Editorial Montesinos, 2011.

Sinopsi

Obra de divulgació on es presenta una aproximació àmplia als sentits socials i culturals de l'alimentació en l'actualitat, tot abordant qüestions com la relació entre alimentació i cura del cos, la percepció de la tecnologia aplicada a l'alimentació, les conductes de gestió del risc alimentari, la influència de les formes de comercialització oles dimensions polítiques dels comportaments alimentaris, entre d'altres.

Autors: Càceres Nevot, Juanjo
Títol complet: Els debats sobre les biotecnologies alimentàries: una perspectiva estructural
Publicació: Medina, F. X. (ed.). Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. De les biotecnologies als productes ecològics. Barcelona: UOC, 2010, 23-47.

SINOPSI

En aquest capítol es presenten els principals debats socials que giren al voltant de l'ús de les biotecnologies agroalimentàries, aixó com els posicionaments dels agents socials i els tipus de confrontació entre els mateixos que susciten.

(consultar el llibre sencer en línia)

Autors: Càceres Nevot, Juanjo; Cantarero Abad, Luis.
Títol complet: Cultura alimentaria y sociedad: las prácticas de compra y la percepción del riesgo alimentario
Publicació: Studium: Revista de humanidades, 14 (2008), 315-327

RESUM

Aquest article se centra en l'anàlisi de les decisions de compra. Les pràctiques de compra expressen fidelment una relació entre coneixements i creences alimentàries, les quals generen preferències i expliquen en part l'elecció alimentària. Entre d'altres temes tractats es troben les actituds de compra, les actituds vers els aliments i la percepció de la cadena alimentària.

(Accés a l'article complet)

Autors/es: Gil Lacruz, Marta; Cáceres Nevot, Juanjo (eds.).
Publicació: Mataró: Editorial Montesinos, 2007.

Sinopsi

Obra col·lectiva en que es presenten diferents articles sobre la vivència de l'alimentació i el cos (veure índex complet i contingut parcial a Google Books).

Capítol de contribució

Cáceres Nevot, J. "Cuerpos que emigran: cambios alimentarios y deportivos en colectivos extranjeros", 123-143.

Aquest treball es proposa analitzar i explicar les característiques i evolució  de la incidència del consell municipal en l'aprovisionament cerealer barceloní,  en una contribució més a l'estudi de l'aprovisionament de les ciutats mediterrànies
durant els darrers segles medievals. Un estudi que esdevé essencial per indagar  sobre els processos de penúria i de crisi de subsistència als quals les ciutats  es van veure abocats en aquesta època.

L'interès d'aquesta temàtica deriva dels nous cicles demogràfics i econòmics  que sobren a Occident a partir del segle XII sexpressen tant en les zones rurals  com en les urbanes i propicien un creixement sostingut de la població de les  ciutats. Creix així la necessitat de proveir de forma permanent a les ciutats de  tot un conjunt de productes, tant d'aliments com matèries primeres artesanals i  daltres, i les ciutats han dadaptar-s'hi progressivament. Aquest procés  d'adaptació, insuficient en alguns anys per salvar les ciutats dalgunes penúries  viscudes ja durant el segle XIII, es veurà fortament qüestionat durant el segle
XIV, on diferents episodis de crisi de subsistència i d'epidèmies faran inútils  els sistemes disposats per a l'abastament de cereals. I de les conseqüències  d'aquestes crisis, entre les quals es barreja una reducció de la població, un nou  cicle demogràfic i noves formes d'adaptació al risc de penúries, s'obriran pas  durant el segle XV noves pautes per a la gestió i el control de l'aprovisionament  urbà i un escenari ben diferent pel que fa a l'impacte de les crisis de  subsistència.

La nostra aproximació es concentra en un municipi concret Barcelona i en un  període cronològic determinat 1301-1430. Feia anys que s'havia vingut reclamant la  necessitat de desenvolupar estudis monogràfics en profunditat que ens permetin conèixer amb detall les circumstàncies que van propiciar les grans crisis  cerealeres que afectaren la Corona d'Aragó, com el sorgiment de la  crisi de lo mal any primer i el seu abast, i la resta de períodes crítics per a  la subsistència dels catalans; les motivacions dels mercaders que participaren  en el comerç del gra a les ciutats; la intervenció dels poders senyorials i la Corona sobre el mercat del gra, o les motivacions del consell municipal en  l'ordenació del mercat intraurbà del gra i la intervenció sobre el proveïment urbà.

La investigació gira al voltant dun objetiu principal: analitzar l'actuació del municipi barceloní en relació amb els sistemes de abastament cerealer, i es  concreta en el desenvolupamen de tres aspectes claus: 1) Lexamen del ressò que  la documentació municipal barcelonina es feia de lexistència de caresties i  crisis frumentàries en aquest període històric, ja que encara que formés part  d'aquest objectiu lanàlisi del comportament del consistori municipal en períodes  de penúries, també existia un interès especial en establir en quins d'aquests cent-trenta anys es detectaven períodes de carestia, en quins dabundància i en
quins la documentació no aportava cap informació significativa. Això ha permés  generar una seqüència cronològica continuada de les dificultats frumentàries que  travessava la ciutat en aquest període.

2) Examinar el paper del municipi com a ordenador de la provisió cerealera de la ciutat. Això suposa centrar-se en determinar quines eren les disposicions  preses pel consistorio per a establir regulacions sobre el funcionament del  mercat urbà del gra, tot analitzant el paper del municipi com a agent institucional responsable de la gestión i lordenació dels assumptes econòmics.

3) Identificar les funcions del municipi com a agent que intervè directament i indirecta en el mercat del gra, es a dir, que pren decisiones econòmiques sobre la compra del gra.

Accés a la tesi completa (www.tdx.cat)

Autors/es: Càceres Nevot, Juanjo; Espeitx  Bernat, Elena.
Títol complet: Cuines en migració. Alimentació i salut d'equatorians, marroquins i senegalesos a Catalunya.
Publicació: Barcelona: Edicions Mediterrània, 2006.

Sinopsi

Les formes d'alimentar-se són una expressió fonamental de les cultures a més d'un factor primordial per gaudir d'un bon estat de salut. En alimentar-se, els individus reflecteixen les seves preferències però també els seus estils de vida, i aquests elements no són estables, sinó que canvien tant al llarg de la vida com quan es modifica l'entorno social. Un gran factor de canvi és la migració, ja que obliga els individus a adaptar-se a un nou entorn en un procés que sovint resulta difícil, a causa de les condicions en què es desenvolupa.

A través d'aquest llibre podeu coneixer les formes de consum alimentari d'equatorians, marroquins i senegalesos als seus país d'origen, les transformacions que experimenten a casa nostra i les causes d'aquests canvis. Això implica analitzar quins productes se seleccionen, com s'adapten les formes de proveïment i les formes culinàries, i establir quins factors poden generar comportaments desaconsellables des de la perspectiva de la salut.

(Accés al llibre complet en forma electrònic)